35 
dilluns, 17 de desembre del 2012
divendres, 14 de desembre del 2012
L'art de l'antic Egipte
L'art de l'antic Egipte és el conjunt d'obres d'estil i simbolisme de gran homogeneïtat realitzades a l'Egipte
antic. Es considera que aquest estil queda assentat a partir del 3200 aC.
Les obres artístiques seguien estrictes cànons permetent que durant més de tres mil anys l'art egipci hagi sofert escasses variacions. Amb aquests convenis es pretenia transmetre la idea d'atemporalitat en la civilització egípcia
L'escultura es va desenvolupar bàsicament per a representar als antics déus egipcis i també per a donar forma física als faraons. Es van construir gran nombre d'estàtues magnífiques per a representar als déus i als celebres reis i reines. Aquestes estàtues estaven destinades a donar la vida eterna als "déus" reis i reines, així com per a permetre que
els seus súbdits veiessin el seu aspecte físic. L'escultura monumental de l'antic Egipte és mundialment famosa, però les petites i refinades obres en són també una
característica impor
tant.
A l'antic Egipte es desenvolupà una pintura mural, essencialment narrativa, amb representacions de cerimònies i fets remarcables; la pintura acostuma a anar acompanyada de jeroglífics que aporten informació essencial a l'escena. Pintaven per convertir la vida després de la mort en un lloc agradable pel difunt; per això, es creaven pintures belles. Cal destacar les representacions de la vida privada o dels animals i els vegetals, realitzats amb tal cura que es poden identificar taxonòmicament.
L'arquitectura de l'antic Egipte es caracteritza per ser de caràcter religiós o funerari. Les construccions són funcionals i simbòliques, tot i que el seu simbolisme no ha estat del tot desvetllat. Els grans monuments de pedra, en grans blocs, amb sòlides columnes són sovint el testimoni del pas de diferents cultures. Un element decoratiu característic de l'arquitectura egipcia són certes columnes que imiten el lotus.
Les construccions més significatives són les piràmides, els temples i les tombes. Aquestes obres, colossals i monumentals, pretenien durar eternament i manifestar al llarg del temps el poder del faraó i dels sacerdots.
ANÀLISI D'UNA OBRA ESCULTÒRICA: LA DAMA D'AUXERRE
ANÀLISI D'UNA OBRA ESCULTÒRICA: LA DAMA D'AUXERRE
L'any 1907, Maxime Collignon, un treballador del museu del Louvre va trobar l'estàtua en un petit museu de la ciutat francesa d'Auxerre i el 1909 va ser traslladada al Louvre de París. Hom pensa que l'estàtua deu provenir d'Eleutherna, a la necròpoli anomenada Orthi Petra de la qual s'han trobat fragments anàlogs.
L'estàtua representa una dona, potser una deesa, dreta i dempeus, amb els peus junts i paral·lels. La mà dreta està suaument posada sobre el pit, potser com a una salutació, mentre que l'altre braç queda al llarg del cos. Les mans no estan tancades en punys sinó obertes, i són desproporcioadament grans. La seva cintura estreta i marcada com les deeses del minoenes i micèniques, i està vestida a la moda cretense, amb una túnica decorada amb plumes o petxines al bust, un cinturó ample i una mena de xal que li cobreix les espatlles, que podria ser un coll o solapa de la túnica.
El crani és pla i la cara té forma triangular, amb un lleuger somriure. El cabell és abondant i està pendinat en tirabuixons amples i molt marcats, a la moda de l'època. Porta serrel i ratlla al mig, i la forma general del pentinat, que fa un crani arrodonit al damunt i cau en dues metxes amples i rectes a banda i banda de la cara, recorda l'estil egipci.
La part esquerra de la cara està arrancada i perduda i l'espatlla esquerra, a la unió del braç, té una gran escletxa al darrera; mentre que una part del cinturó, l'avantbraç esquerre i el braç dret s'han pogut tornar a enganxar. Originalment estava policromada però actualment només queden unes traces vermelles al bust. La decoració de la túnica, el xal i les pulseres estàven pintades amb dibuixos, se'n desconeixen els colors però les siluetes incisades encara són visibles. Segurament l'estàtua portava un cinturó metàlic.
La Dama d'Auxerre presenta les característiques típiques de la plàstica dedàdica de l'antiga Grècia: posició frontal, planesa del cos, que té proporcions fortament resaltades i cara angulosa en forma de U enmarcada en una espesa cabellera repartida en metxes formades per petits quadrats alineats.
dijous, 13 de desembre del 2012
Exercicis de la prehistòria. Part 1
Exercicis de la prehistòria. Part 1
Els megàlits més corrents són els funeraris, sepulcres col·lectius, que poden ésser de diversos tipus (dolmen, galeria coberta, sepulcre de corredor, sepulcre de falsa cúpula) i que generalment són coberts per un túmul; entre els no funeraris es destaquen els menhirs.
El conjunt conforma una càmera i està envoltat en molts casos per un munt de terra de subjecció o pedres que cobreixen en part les lloses verticals, formant un pujol artificial *túmulo, distingible com a marca funerària
2. Escriu les dates aproximades dels esdeveniments següents:
3.Fes un informe sobre aquesta imatge:
Aquesta escultura es va fer fa uns 22.000 o 24.000 anys. Va ser descoberta per Josef Szombathy l’any 1908.
Aquesta escultura s'anomena Venus de Willend.
El seu cos està molt proporsionat i significa fertilitat.
Fa una alçada d'uns 11 centimetres i té un color groc i taronge.
4. Observa la pintura rupestre i respon les preguntes següents:
a)On es troben aquestes pintures? A quin tipus de pintura rupestre
corresponen?
corresponen?
Aquestes pintures es troben en algunes coves on abans havien viscut persones en la prehistòria.
b) Descriu l’escena i comenta la possible finalitat d’aquestes
pintures:
pintures:
Aquesta pintura representa quan els homes prehistòrics anaven a caçar.
Aquestes pintures es representa l'activitat humana, la caça del animals, la vida quotidiana...
Anàlisis d'una obra escultòrica
Anàlisis d'una obra escultòrica
3.1 DefinicionsL'escultura és l'obra artística que es realitza esculpint algun material.
qualsevol mètode. Els tres principals mètodes per esculpir són els següents:
Talla (o cisellat): Es refereix al treball de materials durs amb martell i cisell (pedra) o maça i gúbia (fusta). Aquesta tècnica requereix molta habilitat tècnica.
-Modelat: Es fa amb materials tous i treballats a mà o amb estris com l'espàtula. No sempre es modela l'escultura directament, sinó que es fa un motlle i després es crea l'escultura (per exemple, la creació d'escultures en cobre).
-Plàstica: Fa referència només a aquella activitat escultòrica en que s'utilitzen materials que es poden modelar a mà (com argil·la, per exemple). Tot i això, plàstica pot fer referència a tota l'activitat escultòrica, o, fins i tot, a un grup d'arts que inclou: l'arquitectura, l'escultura, la pintura i les arts decoratives.
3.2 Tridimensionalitat
Aquest es troba en totes les escultures, ja siguin estatuàries (ocupen un espai de tres dimensions) o relleus (encara que formi part d'un pla). Aquesta característica fa que una escultura pugui tenir múltiples punts de vista.
3.3 Materials
Aquest s'ofereix tant a la vista com al tacte, i això reforça el poder expressiu de l'escultura enfront de la pintura. Els materials utilitzats poden ser molt variats, des del cartró o trossos de ferralla fins a marbre.
3.4 Repòs i moviment
Depèn principalment de l'escultura en sí, també hi poden intervindre-hi la combinació de línies i formes geomètriques.
La sensació de moviment es crea mitjançant:
El ritme: Es tracta de plasmar un instant d'un moviment identificable i lineal.
La tensió: S'agafa un moment de tensió
3.4.1 Moviment real
Pot referir-se a:
-El de l'espectador al voltant de la figura.
-El moviment de la obra
3.5 Llum i color
Llum
Té un paper essencial. És la llum natural amb la que ja conta l'escultor i que aquest distribueix mitjançant zones còncaves i convexes.
Color
A l'Antic Egipte tenia una funció simbòlica, i al Barroc pretenia ser realista.
3.6 Dificultats en l'apreciació de l'escultura
L'escultura ha tingut dificultats en la independència per a fixar l'esxpressió que li és pròpia.
Pauta per analitzar una obra escultòrica
1-Observació i anàlisi de l'escultura:
1)Forma:
-Exempta
-Relleu
2)Material i tècnica.
-Fang cuit i vidriat
-Pedra esculpida
-Fusta
-Metall treballat amb fundició o soldatge
-Altres materials
3)Composició i incidència de la llum
-Relació entre els volums de l'obra
-Incidència de la llum
-Equilibri i simetria
-Proporció
4)Estructura i moviment
-Observació del dinamisme o quietud de l'obra
5)Textura
-Acabament de l'obra
Funcionalitat de l'obra
- Decoració aplicada a un monument arquitectònic
- suport d'un element constructiu
- Decoració interior o exterior
Valoració del caràcter històric
- Identificació de l'estil de l'autor i les seves característiques
- Relacions entre l'obra i el seu marc històric
dimarts, 4 de desembre del 2012
Caracteristiques de l'art Romà
dimarts, 20 de novembre del 2012
dijous, 25 d’octubre del 2012
Vocabulari bàsic de l'arquitectura.
ART I HISTÒRIA.
En aquesta entrada farem un apropament de l'arquitectura, d'un procediment per analitzar un edifici.
Vocabulari bàsic de l'arquitectura.
Per saber observa en detall una obra arquitectònica, hem de saber en detall el material, tractament del mur i els sistemes constructius que utilitza.
Materials:
-Els més habituals han estat la pedra i el maó, i aparti de la Revolució Industrial a estat també el ferro, l'acer, el formigó armat i el vidre.
-La pedra és el material més utilitzat i en les construccions de l'historia són els que més s'han conservat.
Si són regulars en forma de paral·lelepípede s'anomenan carreus, si són regulars per dues cares s'anomenen carreuons i si són completament irregulars reben el nom de blocs.
-El maó a estat utilitzat en la construcció de les èpoques molt antigues i no ha sigut considerat un material noble però s´hi han arribat edificar obres de gran valor.
-Per raons estètiques en algunes èpoques no s'ha volgut en deixar a la vista materials constructius, aleshores els murs sobretot interiors es van recobrir amb diversos materials decoratius com els guixos, els estucs, les porcellanes i els placats de pedra aquest intentaven dissimular els murs i crear efectes decoratius, per això parlem d'una arquitectura no sincera.
El tractament del mur.
-En l'arquitectura històrica cal identificar en primer lloc és el tractament del mur, la disposició dels carreus i dels carreuons o blocs.
El sistema constructiu:
-anomenem sistema constructiu l'estructura o l'esquelet bàsic d'un edifici.
hi han 3 sistemes constructius:el sistema arquitravat, el sistema voltat i el sistema dels nous materials(ferro, acer, formigó, armat, vidre, principalment.)
-El primer sistema de construcció històric va ser l'arquitravat que consistia en predomini absolut de la línia recta, vertical, horitzontal o inclinada.
-Els espais interiors de l'arquitectura arquitravada solen ser petits o fragmentats, ja que la distancia que hi ha entre dos columnes no es gaire ampla.
El sistema voltat té la seva base de definició en l'arc com a element suportat. Hi predominem la curva.
-Apartir de la Revolució Industrial els altres materials permetessin construir altres sistemes com per exemple el mur extern com a suports total, pot esdevenir tot ell una cortina de vidra des de la planta baixa fins al terrat.
L'estudi d'un edifici històric: el procediment.
Els aspectes més bàsics d'una obra arquitectonica convé seguir uns quants passos en un ordre determinat, igual que hem fet amb l'escultura.
1r pas: has de buscar informació
2n pas: observa amb atenció l'edifici
3r pas: busca en les enciclopèdies en llibres d'història que pots obtenir informació buscant el nom de l'obra.
Els passos del comentari de l'edifici.
A continuació explicarem com cal procedir ordenadament un comentari d'una obra arquitectonica.
-1r pas: Documentació general o catalogació:
Catalogació: Nom de l'edifici,arquitecte, cronologia, lloc on s'ha contruït.
Ressenya breu al voltant d'aquest vocabulari bàsic: Materials que s'han utilitzat, tractament del mur, sistema constructiu.
2n pas: anàlisis formal.
Elements de suport
Espai exterior
Espai interior.
Estil.
3r pas: Interpretació de contingut o significat, interpretació de la funció i la interpretació de les causes o explicacions.
contingut isignificació: El caràcter de l'edifici, Els símbols, Els encàrrec i recepció.
Funció: releció de la forma i dels símbols amb l'època històrica, Relació de la funció amb l'època històrica, el paper de l'arquitecte, altres.
Explicacions: Religiosa, política-administrativa, Recreativa, productiva/comercial, Serveis, comunicacions, habitatge-altres.
4t pas: Conclusió.
tot això s'ha de fer per contemplar i analitzar una obra escultorica.
Aplicació del procediment a un edifici històric.
Aquest procediment es per analitzar i comentar una obra arquitecònica i aplicarem un edifici cristià anomenat la catedral de Santiago de Compostel·la que és un dels mes importants de la península Ibèrica.
El primer pas: la documentació general.
La catedral de Santiago de Compostel·la es troba a la comunitat autònoma de Galícia.
La part principal de l'edifici es va començar a construir l'any 1075 i es va acabar l'any 1122.
En aquest edificis van intervenir diversos arquitectes com Bernat el Vell, Robert, Esteve i Bernat el Nou.
La catedral esta construida amb carreus regulars i ben tallats, el mur tanca l'edifici i també fa una funció clara de suport del pes de sobre.
En aquet edifici s'hi van anar afegint elements fins al S.XVIII com la façana barroca disenyada per Fernando Casas Novoa.
El segon pas: l'anàlisi formal
Indentifiquem els elements de suport.: el mur, alguns contraforts i els pilars que duen unes columnes adossades sobre les quals reposa l'arc.
El sostre de l'espai exterior és de dues aiqües i el de l'interior està construït per arcs de mig punt i una volta de mig canó recorreguda per arcs també de mig punt. Els arcs laterals s'anomenen formers i els que ajuden a aguantar s'anomenen torals.
La forma de l'edifici és de creu amb dos grans cossos allargats.
L'espai exterior hi predomina l'horitzontalitat i l'espai interior poc il·limunat de manera directa.
Les façanes de l'època destacada de la porta de Las Planteríes on hi ha dos arcs de mig punt emmarquen dues portes de decoració amb escultures.
Aquest edifici es considera la construcció emblemàtica de la ciutat.
A l'espai interior apareix fragmentat en tres grans corredors.
Hi ha un punt clarament ordenat: l'altar.
finalment, de tot el que hem observat en podem aïllar alguns elements constants: la planta de creu llatina amb girol, el predomini horitzontalitat, l'arc de mig punt, la volta de mig canó i la il·luminació indireta, aquest seran alguns dels elements constants que constituiran l'estil anomenat romànic.
El tercer pas: la interpretació.
El caràcter religiós de l'edifici es molt clar, és un lloc de pelegrinatge de gent procedent d'Europa.
Això va fer de la Catedral de Santiago de Compostel·la un punt importantíssim de pelegrinatge el S.XII.
això també explica que l'esglesia tingui una girola en la qual els pelegrins hi passaven, visitaven la tombade l'apòstol i retornaven per l'altre nau sense molestar l'edificis major.
EXERCICIS:
1.Quin és el vocabulari bàsic de l'arquitectura? El vocabulari bàsic de la arquitectura és l'observació amb detall el tipus de material, el tractament del mur i els sistemes constructius que utilitza.
2.Quin és el material més sovintejat de l'arquitectura històrica abans de la Revolució Industrial? Ferro, acer, formigó, armat i vidre.
3.Què és un carreu? Un carreu és quan les pedra que s'extreien de les pedres eren treballades i quan eren regulars en forma de paral·lelepípede.
4.Quines són les diferències principals entre l'arquitectura arquitravada i l'arquitectura voltada? Les diferències entre l'arquitetura arquitravada i l'arquitectura voltada és que la arquitravada consisteix en el predomini absolut de la línia recta i l'arquitectura voltada és basa en les coves voltades.
5.Coneixes algun edifici que estigui totalment tancat per una cortina de vidre? Per què creus que abans de la Revolució Industrial hauria estat impossible de fer? La torre Agbar de Barcelona esta totalment tancada per una cortina de vidre. Perquè abans de la revolució industrial els vidres eren artesanals i no estaven molt ben fets, però, desprès de la revolució industrial els vidres eren fabricats i estaven ben fets.
6.Posa un exemple d'algun aspecte d'aquest procediments general aplicat a un edifici que coneguis.
La catalogació de l'edifici de la torre de Agbar.
La torre Agbar va ser dissenyada per l'arquitecte Jean Nouvel, es va començar a construir l'Octubre del 1999 i acabada el 16 de Setembre del 2005.
Es va construir ubicada a l'avinguda Diagonal i el carrer Badajoz entre la plaça de Glorias a Barcelona.
Pag 53 nº1,2 i 3.
1.Quins d'aquests elements són de suport i quins són suports? Els elements de suports són les columnes i els elements suports són els de volta de mig canó.
2.Quins d'aquests elements pertanyen a un sistema constructiu voltat, i quins a un sistema arquitravat? Els que pertanyen a un sistema voltat són tots els arcs i els que pertanyen a un sistema arquitravat és la columna.
3.Memoritza les parts de la columna i de l'arc.
Columna: Capitell(part d'adalt de la columna), Fust(pal que la soste) base(part d'abaix de la columna.)
Arc de mig punt: Clau(part del centre que reperteix a l'estructura tot el pes.), extrados(part exterior de l'arc.), Intradós(part interior de l'arc), dovella(s'on els altres elements que sostenen l'arc).
divendres, 19 d’octubre del 2012
dimarts, 2 d’octubre del 2012
dijous, 27 de setembre del 2012
Comparació
amb una obra artistica i una no artistíca
De
les fotos següents tenim una foto artistíca i l'altre no artistíca.
La
primera foto que es un extintor, no ho considerem art perquè no és una
única imatge, en casi totes les escoles hi ha una imatge com aquella, o
també perquè existeix només per ensenyar-nos on és aquest
aparell.
L'altre
imatge és una imatge molt extranya i peculiar, mai havien vist un
quadre aixi i el considerem art ja què es original i poc comú.
Foto 1:
Foto2:
Definició de l'Art
1.L'art i la creació
artística.
Des de l'edat Homo sapiens l'art i
l'home són inseparables, des de ven petits tenim creació artística.
L'art es un mena d'expressar els teus
sentiments i ideeas fent pintura, musica, actuan...
i aquest llenguatge es l'artístic en
la qual tenim que saber-ho interpretar i coneixer.
L'autor s'expressa independentment de
les època i criteris, per exemple Venus de Milo estava feta per les
normes de civilització i El crit que l'autor intenta expressar els
seus sentiments, somnis...
L'autor de les menines per exemple
intentava expressar la realitat.
En canvi, en la època d'ara amb les
noves tecnologies no hi ha res més real que una foto i els artistes
de les pintures com Lasseñoritas de Avignó de Picasso i Composició
de Mondrian que no és art realista si no abstracció.
També s'ha de saber que l'art no només
es bellesa si no també que expressar algunes pintures lletges o
simples en les quals el autor intenta cridar l'atenció.
2.Naturalesa de l'obra
d'art
L'autor
de una obra artística intenta que l'obra hi hagi un resumit de
components individuals, intel·lectual, socials i tècnics.
Les
obres d'arts també expliquen la personalitat del creador i podem
arribar a coneixer al artista si estudiem la seva obra apreciant les
seves caracteristiques com per exemple L'autoretrat de Van Gogh que
es retrata a si mateix i els colors, cares... Però també l'artista
en altres obres dibuixa els món davants i sentiments de l'època,
per això les obres no només són els sentiments de l'autor, també
el de la societat i la època, per això , les obres no només es un
sentiment de l'autor si no que també de la societat del moment.
Més
endevant la activitat artistíca requereix una destresa manual i els
coneixements que hi han hagut fins ara influeixen sobre l'obra final,
per això, els mitjans per pogue fer una obra d'art es van
perfeccionar succesivament.
3.L'obra artística i
l'estil
L'estil
artístic es una forma en la qual l'artista f les caracteristiques
comunes de determinades èpocas, sense l'art no tindriam el sentit de
l'evolució.
A
cada estil pots distingir evolución de fases successives .
En el
procés de l'evolució hi han hagut substitucions i destruccions de
les obres per altres més noves , els estils com em dit poden aver
canvis socials, ideològics, religiosos, polítics...
4.Funció de l'art.
La
funció de l'escultura i de la pintura en les seves primeres
manifestacions, estaven definides pel seu caràcter màgic i
religiós. Però més en devan els institucións tan polítiques com
religioses van fer servir els grans edificis com a signe de poder i
riquesa. En altres ocasions servia per fer una funció commemoraiva,
i era un important instrument educatiu.
L'arquitectura
té una finalitat utilitaria, per les cual cosa cal entendre els
aspectes tècnics, encara són importants els aspectes estètics, que
ha permès que la història arquitectònics sigui tan rica i
variada.
5.Valoració de l'obra
d'art.
Al
llarg de l'història a variat a l'hora de valorar una obra d'art.
Al
final del S.XIX es va fer més important el formalisme, aquest
defensa l'art com a forma, i l'art només es transmet en formas i els
seus principals membres d'aquesta creació van ser L'escola de Viena,
com Riegl o Wölffin, ia França H. Focillon.
Als
segles XIX-XX es van desenvolupar la Iconografia i la Iconologia, el
principal objectiu és el significat de l'obra d'art, ocupant-se la
primera de l'estudi de l'origen i desenvolupament dels temes
figurats. I la segona el que fa és imposar el seu significat. Es
tracta d'establir tres nivells d'interpretació: a) identificar el
representat b) identificar el tema i els seus valors, c) identificar
el significat de les seves idees o valors de l'autor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)