35 
dilluns, 17 de desembre del 2012
divendres, 14 de desembre del 2012
L'art de l'antic Egipte
L'art de l'antic Egipte és el conjunt d'obres d'estil i simbolisme de gran homogeneïtat realitzades a l'Egipte
antic. Es considera que aquest estil queda assentat a partir del 3200 aC.
Les obres artístiques seguien estrictes cànons permetent que durant més de tres mil anys l'art egipci hagi sofert escasses variacions. Amb aquests convenis es pretenia transmetre la idea d'atemporalitat en la civilització egípcia
L'escultura es va desenvolupar bàsicament per a representar als antics déus egipcis i també per a donar forma física als faraons. Es van construir gran nombre d'estàtues magnífiques per a representar als déus i als celebres reis i reines. Aquestes estàtues estaven destinades a donar la vida eterna als "déus" reis i reines, així com per a permetre que
els seus súbdits veiessin el seu aspecte físic. L'escultura monumental de l'antic Egipte és mundialment famosa, però les petites i refinades obres en són també una
característica impor
tant.
A l'antic Egipte es desenvolupà una pintura mural, essencialment narrativa, amb representacions de cerimònies i fets remarcables; la pintura acostuma a anar acompanyada de jeroglífics que aporten informació essencial a l'escena. Pintaven per convertir la vida després de la mort en un lloc agradable pel difunt; per això, es creaven pintures belles. Cal destacar les representacions de la vida privada o dels animals i els vegetals, realitzats amb tal cura que es poden identificar taxonòmicament.
L'arquitectura de l'antic Egipte es caracteritza per ser de caràcter religiós o funerari. Les construccions són funcionals i simbòliques, tot i que el seu simbolisme no ha estat del tot desvetllat. Els grans monuments de pedra, en grans blocs, amb sòlides columnes són sovint el testimoni del pas de diferents cultures. Un element decoratiu característic de l'arquitectura egipcia són certes columnes que imiten el lotus.
Les construccions més significatives són les piràmides, els temples i les tombes. Aquestes obres, colossals i monumentals, pretenien durar eternament i manifestar al llarg del temps el poder del faraó i dels sacerdots.
ANÀLISI D'UNA OBRA ESCULTÒRICA: LA DAMA D'AUXERRE
ANÀLISI D'UNA OBRA ESCULTÒRICA: LA DAMA D'AUXERRE
L'any 1907, Maxime Collignon, un treballador del museu del Louvre va trobar l'estàtua en un petit museu de la ciutat francesa d'Auxerre i el 1909 va ser traslladada al Louvre de París. Hom pensa que l'estàtua deu provenir d'Eleutherna, a la necròpoli anomenada Orthi Petra de la qual s'han trobat fragments anàlogs.
L'estàtua representa una dona, potser una deesa, dreta i dempeus, amb els peus junts i paral·lels. La mà dreta està suaument posada sobre el pit, potser com a una salutació, mentre que l'altre braç queda al llarg del cos. Les mans no estan tancades en punys sinó obertes, i són desproporcioadament grans. La seva cintura estreta i marcada com les deeses del minoenes i micèniques, i està vestida a la moda cretense, amb una túnica decorada amb plumes o petxines al bust, un cinturó ample i una mena de xal que li cobreix les espatlles, que podria ser un coll o solapa de la túnica.
El crani és pla i la cara té forma triangular, amb un lleuger somriure. El cabell és abondant i està pendinat en tirabuixons amples i molt marcats, a la moda de l'època. Porta serrel i ratlla al mig, i la forma general del pentinat, que fa un crani arrodonit al damunt i cau en dues metxes amples i rectes a banda i banda de la cara, recorda l'estil egipci.
La part esquerra de la cara està arrancada i perduda i l'espatlla esquerra, a la unió del braç, té una gran escletxa al darrera; mentre que una part del cinturó, l'avantbraç esquerre i el braç dret s'han pogut tornar a enganxar. Originalment estava policromada però actualment només queden unes traces vermelles al bust. La decoració de la túnica, el xal i les pulseres estàven pintades amb dibuixos, se'n desconeixen els colors però les siluetes incisades encara són visibles. Segurament l'estàtua portava un cinturó metàlic.
La Dama d'Auxerre presenta les característiques típiques de la plàstica dedàdica de l'antiga Grècia: posició frontal, planesa del cos, que té proporcions fortament resaltades i cara angulosa en forma de U enmarcada en una espesa cabellera repartida en metxes formades per petits quadrats alineats.
dijous, 13 de desembre del 2012
Exercicis de la prehistòria. Part 1
Exercicis de la prehistòria. Part 1
Els megàlits més corrents són els funeraris, sepulcres col·lectius, que poden ésser de diversos tipus (dolmen, galeria coberta, sepulcre de corredor, sepulcre de falsa cúpula) i que generalment són coberts per un túmul; entre els no funeraris es destaquen els menhirs.
El conjunt conforma una càmera i està envoltat en molts casos per un munt de terra de subjecció o pedres que cobreixen en part les lloses verticals, formant un pujol artificial *túmulo, distingible com a marca funerària
2. Escriu les dates aproximades dels esdeveniments següents:
3.Fes un informe sobre aquesta imatge:
Aquesta escultura es va fer fa uns 22.000 o 24.000 anys. Va ser descoberta per Josef Szombathy l’any 1908.
Aquesta escultura s'anomena Venus de Willend.
El seu cos està molt proporsionat i significa fertilitat.
Fa una alçada d'uns 11 centimetres i té un color groc i taronge.
4. Observa la pintura rupestre i respon les preguntes següents:
a)On es troben aquestes pintures? A quin tipus de pintura rupestre
corresponen?
corresponen?
Aquestes pintures es troben en algunes coves on abans havien viscut persones en la prehistòria.
b) Descriu l’escena i comenta la possible finalitat d’aquestes
pintures:
pintures:
Aquesta pintura representa quan els homes prehistòrics anaven a caçar.
Aquestes pintures es representa l'activitat humana, la caça del animals, la vida quotidiana...
Anàlisis d'una obra escultòrica
Anàlisis d'una obra escultòrica
3.1 DefinicionsL'escultura és l'obra artística que es realitza esculpint algun material.
qualsevol mètode. Els tres principals mètodes per esculpir són els següents:
Talla (o cisellat): Es refereix al treball de materials durs amb martell i cisell (pedra) o maça i gúbia (fusta). Aquesta tècnica requereix molta habilitat tècnica.
-Modelat: Es fa amb materials tous i treballats a mà o amb estris com l'espàtula. No sempre es modela l'escultura directament, sinó que es fa un motlle i després es crea l'escultura (per exemple, la creació d'escultures en cobre).
-Plàstica: Fa referència només a aquella activitat escultòrica en que s'utilitzen materials que es poden modelar a mà (com argil·la, per exemple). Tot i això, plàstica pot fer referència a tota l'activitat escultòrica, o, fins i tot, a un grup d'arts que inclou: l'arquitectura, l'escultura, la pintura i les arts decoratives.
3.2 Tridimensionalitat
Aquest es troba en totes les escultures, ja siguin estatuàries (ocupen un espai de tres dimensions) o relleus (encara que formi part d'un pla). Aquesta característica fa que una escultura pugui tenir múltiples punts de vista.
3.3 Materials
Aquest s'ofereix tant a la vista com al tacte, i això reforça el poder expressiu de l'escultura enfront de la pintura. Els materials utilitzats poden ser molt variats, des del cartró o trossos de ferralla fins a marbre.
3.4 Repòs i moviment
Depèn principalment de l'escultura en sí, també hi poden intervindre-hi la combinació de línies i formes geomètriques.
La sensació de moviment es crea mitjançant:
El ritme: Es tracta de plasmar un instant d'un moviment identificable i lineal.
La tensió: S'agafa un moment de tensió
3.4.1 Moviment real
Pot referir-se a:
-El de l'espectador al voltant de la figura.
-El moviment de la obra
3.5 Llum i color
Llum
Té un paper essencial. És la llum natural amb la que ja conta l'escultor i que aquest distribueix mitjançant zones còncaves i convexes.
Color
A l'Antic Egipte tenia una funció simbòlica, i al Barroc pretenia ser realista.
3.6 Dificultats en l'apreciació de l'escultura
L'escultura ha tingut dificultats en la independència per a fixar l'esxpressió que li és pròpia.
Pauta per analitzar una obra escultòrica
1-Observació i anàlisi de l'escultura:
1)Forma:
-Exempta
-Relleu
2)Material i tècnica.
-Fang cuit i vidriat
-Pedra esculpida
-Fusta
-Metall treballat amb fundició o soldatge
-Altres materials
3)Composició i incidència de la llum
-Relació entre els volums de l'obra
-Incidència de la llum
-Equilibri i simetria
-Proporció
4)Estructura i moviment
-Observació del dinamisme o quietud de l'obra
5)Textura
-Acabament de l'obra
Funcionalitat de l'obra
- Decoració aplicada a un monument arquitectònic
- suport d'un element constructiu
- Decoració interior o exterior
Valoració del caràcter històric
- Identificació de l'estil de l'autor i les seves característiques
- Relacions entre l'obra i el seu marc històric
dimarts, 4 de desembre del 2012
Caracteristiques de l'art Romà
Subscriure's a:
Missatges (Atom)